Verisó piano

Com m'agrada escoltar el Vals de l'Amelie versió piano pels carrers de Barcelona! Mirat fredament, no té cap encant un carrer ple de semàfors i cotxes i gent amunt i avall, però depèn de cadascú que pugui arribar a ser un "ritual" agradable. I és això el que més m'agrada! Que es té una "responsabilitat" sobre un mateix per crear-se un cercle i estar a gust en aquest! No costa gens passejar fins a Sant Sebastià o fins a la Serra dels Degollats i que la passejada sigui agradable.. Aquí si que costa i té la seva gràcia!
La meva tieta ja ho ha dit, jeje, que a Barcelona s'hi està bé si se'n pot escapar. Com que jo me'n puc escapar (tan com cada cap de setmana).. hi estic molt bé! :)

De cap a la capital!!

És hora d'acomiadar les vacances. I juntament amb aquestes una pila de coses que abandonaré durant unes dies per setmana durant quatre anys (espero); la tranquilitat, la muntanya, l'aire net, el verd, el marró, el blau.. I també és hora, però, de dir hola a un grapat de coses que un poblet no t'ofereix; filologia catalana, independència de casa (molt relativa), mar, dijous.. Diuen que els anys universitaris són els millors anys de la juventut. Benvinguts siguin doncs!

Espero que viure a Barcelona, encara que faci una mica de por i sigui car (i faci pudor, faci suar, faci soroll..), compleixi les espectatives! De ganes no en falten =)

En resum, la setmana vinent, m'instal·lo a la capital.

Puigmal, 2.913m

I les excursions continuen! Dimecres 27 va tocar pujar fins als 2.913 metres que fa el Puigmal. Aquesta muntanya és un cim clàssic dels Països Catalans; és d'una altura considerable, és relativament fàcil pujar-lo i està situat a un lloc molt bonic com és la Vall de Núria. Vam deixar el cotxe a Queralbs i vam agafar el cremallera fins a la Vall. I no ho farem mai més: deixar que abusin de tu encara, però regalar els calers...no! (15€/persona i perquè teníem el carnet jove).
Vam començar a pujar tard, però el pas va ser prou lleuger i a les dues hores i poc més vam haver conquerit el cim. Em costava reconèixer el camí de pujada, ja que havia fet aquest cim una altra vegada amb neu (cosa que recomano moltíssim, és preciós!) però les petjades de la gran quantitat de gent que cada dia el puja, fan que no tingui pèrdua. Hi ha algunes trinxeres a dalt que et permeten descansar una estona sense que "et fotis de fred" (en feia molt!) Des del Puigmal es gaudeixen d'unes vistes molt maques, i pots veure que per allà mateix comença el Pirineu Francès. De fet, si no m'equiboco, és la muntanya que fa frontera. A l'hora de baixar no volíem tornar a fer el mateix camí que de pujada i fer tot el circ, però les gotetes que de tant en tant es deixaven veure ens van fer canviar d'opinió.
Us he posat unes quantes fotos de la muntanya que no són meves, però perquè ho veigueu una mica!
El Puigmal es veu perfectament des de Prats i sempre es bonic veure un cim on has estat des del propi poble =)

Mama mia let me go!

Estava mirant un video del youtube d'un directe d'Elton John, d'Axl Roxe (com m'agrada l'Axl Rose mare de déu!) i de Queen -ja sense FredyMercury- cantant la gran Bohemian Rhapsody i m'he emocionat, senyors! Quina música! Em sembla que la bona música es va acabar poc temps abans de que nasqués jo, per fotre'm.

Que consti que jo de música n'escolto de tota mena i de tot temps, però no tenen cap punt de comparació. A veure si la música que es fa ara, d'aquí 20 (tirant molt llarg) encara s'escolta. A veure si de llavors en endavant es fan cançons que igualin aquesta o d'altres tan o més bones.
No volia pas enrotllar-me molt, només enfadar-me en públic, fer un tribut a aquesta cançó, a Queen i a la bona música.